Fa anys [el 1964], vaig publicar un volum de dissertacions sobre La selecció del temps. […] En aquella sèrie, recordo haver tractat de manera extensa la qüestió de com interpretar en els temps moderns la referència del Daishonin a «lluites i disputes, pitjors a tot el que l’home hagi conegut mai» [que es troba a La selecció del temps]. Vaig fer notar que […] en el meu cas interpretaria aquelles «lluites i disputes, pitjors a tot el que l’home hagi conegut mai» com a referència a la Segona Guerra Mundial, per seguir recalcant la importància d’avançar valerosament pel camí del kosen-rufu, i crear un món on hi prevalgui la pau. Avui, segueixo sentint el mateix. O, més ben dit, sento aquesta convicció fins i tot més que abans. Hem d’assolir la pau, absolutament. El 2009 vaig presentar una proposta de desarmament nuclear. En la històrica declaració per l’abolició de les armes nuclears de Toda Sensei (de setembre de 1957) es transmet el seu apassionat clamor: «És el meu desig anar encara més lluny i atacar el problema des de l’arrel. Vull deixar al descobert i arrencar les urpes que hi ha ocultes en el més profund d’aquesta mena d’armes». Jo vaig decidir adoptar la seva proclama com a pròpia, i em vaig llançar a actuar amb l’objectiu de  construir un món sense armes nuclears. Ara, m’agradaria passar el testimoni del kosen-rufu mundial –el testimoni creador de la pau– als joves de la Soka. Ja que, sense cap dubte, el focus central del budisme de Nichiren Daishonin és que totes les persones puguin viure en pau i seguretat.[1]

A la proposta de pau que va presentar el 2016, Daisaku Ikeda va mencionar una idea expressada per Tsunesaburo Makiguchi: «Tothom parla sobre l’aspecte perjudicial de les males accions; però, inexplicablement, ningú assumeix la naturalesa perjudicial de no fer el bé. D’aquesta manera, els mals socials fonamentals persisteixen».[2] Per canviar l’època, no n’hi ha prou amb abstenir-se de fer el mal o limitar-se a refutar-lo de manera teòrica, sinó que cal també prendre acció. En paraules del mateix Ikeda Sensei, en relació a La selecció del temps:

Sense l’acció positiva, correm el perill d’extraviar el rumb. La poderosa determinació d’impulsar l’època cap al bé, de manera sostinguda, és la força motriu que ens impulsa a crear el temps propici. El «temps» no només és una condició objectiva; en essència és modelat per una voluntat ferma. En altres paraules, el que construeix una època segura és la nostra voluntat de lluitar i vèncer cada dia, a pas ferm i segur, tant si els altres s’adonen dels nostres esforços com si no. Toda Sensei deia:  «Hem d’enfocar el nostre esforç a forjar un nou membre sincer, i després un altre, i un altre… Així es crea el temps». En aquest sentit el temps correcte no és alguna cosa que haguem d’esperar, sinó una cosa que hem de crear per nosaltres mateixos.[3]