Com indiquen aquestes paraules, l’espasa esmolada de la fe és el que ens permet vèncer la foscor fonamental. Això significa perseverar i desafiar-nos en la fe durant tota la nostra vida. Significa reconèixer les funcions demoníaques tal com es presenten, i fer sorgir de manera constant la naturalesa fonamental de la il·luminació que existeix en el nostre interior. Mitjançant una fe que es torni més profunda dia rere dia, mes rere mes,¹ podem erradicar en la nostra vida, en un nivell essencial, les funcions de la foscor o la ignorància.

Per això és tan important tenir un mestre en la fe, que ens brindi una orientació correcta. L’esperit de mestre i deixeble és una força motriu poderosa per vèncer tota mena de funcions negatives. […]

L’actitud necessària en la fe per batallar contra les funcions demoníaques és la de no témer a res, passi el que passi; la de negar-se a sucumbir a la foscor o a la negativitat. Amb aquesta actitud, sens falta podem vèncer. Aquest és el secret d’una vida victoriosa.²

En el budisme Nichiren, la «foscor fonamental» al·ludeix a la il·lusió arrelada més profundament en la vida, en la qual s’originen la resta d’expressions de la ignorància o il·lusió humana. Es tracta de la incapacitat de veure o reconèixer la veritat, particularment la veritable naturalesa de la nostra vida: que és, essencialment, una manifestació de la Llei Mística que el Daishonin va identificar com Nam-myoho-renge-kyo.

Les «funcions demoníaques» són aquelles que operen per dividir les persones i afeblir la seva voluntat, de manera específica, tracten d’obstaculitzar la pràctica budista.

Es consideren com «tres verins» la cobdícia, l’odi i l’estupidesa, una llista que es pot ampliar per a incloure-hi l’arrogància i el dubte.

El preàmbul de la Constitució de la UNESCO comença amb la famosa frase: «Com que les guerres neixen en la ment dels homes, és en la ment dels homes on han d’erigir-se els baluards de la pau». Davant el panorama global actual, és fàcil sentir-se petits enfront del que semblen grans corrents de la història. No obstant això, des d’una perspectiva profunda com la del budisme, tot comença en l’àmbit individual, en el nostre propi cor i en el comportament que despleguem en el nostre entorn proper. En un discurs pronunciat a Hiroshima, escenari del llançament de la primera bomba atòmica sobre una població, Daisaku Ikeda va parlar sobre això:

El propòsit de la nostra pràctica budista és apoderar el subjecte perquè esgrimeixi de manera valenta els seus principis i avanci pel gran camí de la felicitat, sense deixar-se intimidar davant la fustigació o la persecució dels poderosos; és protegir la dignitat humana i construir, en bé de totes les persones, la llibertat espiritual i la pau duradora. […]

La pau perdurable no és una cosa que es pugui aconseguir mitjançant només mesures polítiques i econòmiques. Cal contrarestar les impureses dels tres verins […] inherent[s] a la vida. És a dir, el camí segur cap a la pau duradora és la purificació i la transformació de la vida humana en el nivell individual. Això és el que ensenya el budisme i és el cor de la nostra pràctica budista. Estic fermament convençut que és el millor remei per curar d’arrel els mals espirituals que afligeixen la humanitat i la societat.³