Redoblar el nostre compromís amb el diàleg

Recursos per a la introducció de les reunions de diàleg de la SGEs

El gran mal prenuncia l’arribada d’un gran bé. Si tot el territori de Jambudvipa es veiés abocat al caos, no hi hauria dubtes que [aquest sutra seria] «àmpliament propagat en tot Jambudvipa».

↳ Passatge d’El kalpa de disminució, a END, pàg. 1168. Es desconeix en quina data va ser escrita aquesta carta i tampoc se sap a qui va anar dirigida. No obstant això, a jutjar pel seu contingut, possiblement hagi estat enviada a un integrant del clan del difunt sacerdot laic Takahashi Rokuro Hyoe després de la seva mort, cap al 1276, després de la invasió mongola.

La Llei Mística ens proporciona la força per no ser derrotats quan succeeix alguna cosa adversa, ja sigui en la nostra vida personal o en la societat; ens permet crear, a partir de qualsevol fet negatiu, alguna cosa benèfica i positiva.

[…] [E]n aquest món saha,1 tan problemàtic i ple de dificultats, els que constituïm la Soka Gakkai hem assumit amb coratge el desafiament de propagar la Llei Mística arreu del món. Quan l’època és presa del mal, la valentia del Buda llueix amb una intensitat més gran encara. En aquest període envilit, la saviesa del budisme resplendeix. […]

La pau no és un objectiu llunyà, apartat de la nostra vida quotidiana. S’aconsegueix dia rere dia, vencent amb l’espasa de la fe2 les funcions […] que, davant els nostres ulls, atropellen la dignitat de la vida i obstrueixen la felicitat de les persones. Una pau realment plena i satisfactòria s’expandirà com un poderós onatge amb el sorgiment de persones de cor savi que s’esforcin a crear un entorn d’amistat i harmonia allà on siguin a cada moment. Com més formidables es mostren les forces malèvoles de la discòrdia i la destrucció, amb més gran fermesa hem d’enfortir la puixança positiva de la unió i la construcció, capaç de prevaler-hi.3

Enmig d’un conflicte d’una magnitud sense precedents com va ser la Segona Guerra Mundial, Tsunesaburo Makiguchi Sensei va declarar: «Davant d’un repte o penúria, hem de redoblar la nostra voluntat de continuar avançant amb tenacitat i viure sense ser vençuts».

En una de les propostes de pau que va presentar a les Nacions Unides, Daisaku Ikeda va assenyalar: «Ni els conflictes ni les tensions, per si sols, impedeixen el diàleg; el que aixeca murs entre nosaltres és l’actitud de continuar ignorant l’altre. Per això fer el primer pas és crucial per iniciar el diàleg. Tot comença aquí».4

Sens dubte, hi ha situacions a la vida en les quals resulta difícil fer aquest primer pas cap a l’altra persona. No obstant això, el camí cap a la pau i l’amistat comença a partir d’un diàleg valent. Cada vegada que triem el diàleg, triomfa la pau i triomfa la nostra humanitat compartida.

El mateix Gosho, compendi d’escrits amb les cites dels quals solem iniciar aquesta secció, és la cristal·lització dels diàlegs que Nichiren Daishonin va mantenir amb cada individu, com llegim a La nueva revolución humana:

Al llarg de la seva tumultuosa vida, [el Daishonin] sempre va ajudar els altres a assolir la felicitat absoluta. Escrivia, conversava amb altres persones i tornava a escriure alguna cosa més; realitzava tot això mentre enfrontava incomptables lluites i desafiaments.

Alguns pensen que la pràctica budista és un retir en un lloc tranquil i portar una vida calma de contemplació, però han de saber que des dels seus mateixos orígens el budisme va ser una filosofia pràctica, del viure de cada dia i de la interacció enèrgica amb el poble mitjançant el diàleg.5

Districte Menorca: Entre les imatges de les assemblees «El llegat del mestre: el meu avenç vibrant» rebudes mentre ultimàvem l’edició d’aquest número, hi ha aquesta de les companyes i companys reunits a Menorca, la presència dels quals embelleix encara més aquesta bella illa, perla del Mediterrani declarada reserva de la biosfera per la UNESCO | Foto enviada per Susana Yoshida.

Bústia: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com


  1. Món saha: El món en què vivim els éssers humans, ple de sofriments. Saha, en sànscrit, denota la terra; deriva d’una arrel que significa «suportar» o «resistir». Per aquesta raó, en les versions en xinès de les escriptures budistes, saha es tradueix com «resistència» o «tolerància». En aquest context, «món saha» significa el lloc on els éssers humans s’exposen a patir sofriments. ↩︎
  2. Espasa de la fe: L’expressió fa referència a una frase de Nichiren Daishonin: «La paraula “fe” és l’espasa esmolada amb la qual hom afronta i supera la foscor o ignorància primordial» (OTT, pàgs. 119-120). La foscor o ignorància primordial es refereix a la il·lusió més profunda de la ment humana: la ignorància respecte a la veritat medul·lar de la nostra vida. En altres paraules, és la incapacitat de creure que cadascun de nosaltres corporifica la Llei Mística i posseeix la naturalesa de Buda de manera inherent. L’expressió «espasa de la fe» al·ludeix al fet que, quan desemmascarem les funcions negatives (o ignorància fonamental) i les confrontem conscients del que són, armant-nos d’una fe ferma i entonant Nam-myoho-renge-kyo al Gohonzon, podem activar la nostra budeïtat i derrotar-les sense falta. En altres paraules, podem prendre consciència de la naturalesa il·luminada o estat de Buda inherent a la nostra vida i a la dels altres, manifestar-la i prendre acció per realitzar el kosen-rufu. ↩︎
  3. IKEDA, Daisaku: «El kosen-rufu es el esfuerzo supremo por la paz», editorial de Daibyakurenge, setembre 2007. ↩︎
  4. IKEDA, Daisaku: El respeto universal a la dignidad humana: un gran camino hacia la paz, disponible a <https://www.daisakuikeda.org/es/sub/resources/works/props/2016-peace-proposal-full/>. ↩︎
  5. IKEDA, Daisaku: La nueva revolución humana, vols. 23 i 24, Rivas-Vaciamadrid: Ediciones Civilización Global, 2021, pàg. 304. ↩︎