En el tram final de La selecció del temps, Nichiren Daishonin demana als seus deixebles que es posin dempeus juntament amb ell i es dediquin sense escatimar la vida a la propagació de la Llei Mística, que és la voluntat i el desig del Buda. El seu desig és que els seus deixebles puguin experimentar, com ell, l’estat de vida incommensurable que desenvolupen aquells que practiquen el Sutra del lotus.

El Daishonin va lliurar una contesa implacable per demostrar que el Sutra del lotus era, veritablement, l’ensenyament més excels del Buda. Ell, que en les seves paraules va néixer com a «fill d’un plebeu», va lluitar amb valentia a través de persecucions interminables, amb l’únic desig que els seus congèneres poguessin accedir a la felicitat. En llegir el Sutra del lotus amb la seva vida, va revelar la seva budeïtat inherent –en altres paraules, un estat indestructible de felicitat absoluta–. Anhelava permetre a tots els seus deixebles assolir el mateix estat de vida que ell, immens com l’univers, i experimentar bona fortuna i beneficis sense límit. Amb aquest fi, els instava a aconseguir-ho per ells mateixos.

Sense un compromís absolut, ningú no pot perseverar en la lluita per propagar l’ensenyament correcte en l’Últim Dia. Però si no s’assumeix aquest repte, l’ensenyament del Sutra del lotus s’enfosquirà i es perdrà, i l’Últim Dia quedarà envoltat de penombra eternament. Si dediquem esforços a mitges o condicionats i som vençuts, la foscor de l’època no farà més que intensificar-se.

Quan desenvolupem muntanyes colossals de valors humans que facin una contribució positiva a la humanitat, i immensos oceans de persones comunes treballin unides per la felicitat de la gent, el budisme de Nichiren Daishonin il·luminarà realment a tota la humanitat. Els devots del Sutra del lotus són els que creen aquest gran corrent del kosen-rufu global.[1]

Nichiren Daishonin demana als seus deixebles que es posin dempeus juntament amb ell i es dediquin sense escatimar la vida a la propagació de la Llei Mística […]. El seu desig és que  […] puguin experimentar, com ell, l’estat de vida incommensurable que desenvolupen aquells que practiquen el Sutra del lotus.

La força motriu de la propagació de la Llei Mística en l’Últim Dia de la Llei és el que hi ha a la base de la pràctica del shakubuku: l’amor compassiu. En un dels seus escrits, Daisaku Ikeda va analitzar i va reflexionar sobre l’exercici d’aquesta virtut amb les següents paraules:

[E]n japonès, l’amor compassiu s’expressa amb el terme jihi. Ji significa estimar i orientar algú com ho faríem amb els nostres propis fills; hi, al seu torn, és condoldre’s dels sofriments que aclaparen les persones i sentir el dolor aliè com una cosa pròpia.

Quan els fills són educats amb aquests dos aspectes –l’acceptació d’un amor generós i la guia d’un amor estricte–, desenvolupen riquesa interior i adquireixen una bona personalitat. Si els pares només els consenten, no aprendran a ser autònoms. I si els reprimeixen i els coarten, tampoc no podran expressar lliurement la seva individualitat.

El Buda guia els éssers humans encarnant la virtut d’un pare en els seus diversos aspectes. No se centra únicament a alleujar el sofriment; a més, ensenya a la gent el camí correcte per transitar la vida i l’encoratja a elevar el seu estat de vida de manera que pugui ser realment feliç. El shakubuku no és altra cosa que aquesta pràctica compassiva d’«eliminar el sofriment i impartir alegria».[2]