Una dansa joiosa

Recursos per a la introducció de les reunions de diàleg de la SGEs

Encara que no sigueu l’honorable Mahakashyapa, tots hauríeu d’estar ballant. Encara que no sigueu Shariputra, tots hauríeu d’estar saltant i dansant. Quan el bodisatva Pràctiques Superiors va irrompre de la terra, que potser no ho va fer ballant?

↳ Passatge d’El gran mal i el gran bé, a END, pàg. 1165. No es coneix la data d’aquesta carta ni el seu destinatari. Si s’ha de jutjar pel contingut, és possible que hagi estat enviada per Nichiren Daishonin a algun creient que enfrontava dificultats a causa de la fe. A l’escrit encoratja els seus deixebles a considerar les adversitats com el presagi d’un gran bé, i a alegrar-se com Mahakashyapa i Shariputra. Segons exposa el Sutra del lotus, en escoltar l’ensenyament de la il·luminació universal exposat pel Buda i comprendre que ells també arribarien a ser budes, van ballar d’alegria.

En el diàleg que vaig mantenir amb Arnold J. Toynbee (1889-1975), un dels historiadors més importants del segle XX, vam analitzar en quina mesura la religió podia servir com a base per a una filosofia de coexistència, que insuflés nova vida a la civilització i que permetés a la humanitat confrontar i superar els mals que amenaçaven la seva subsistència.1 En particular, el doctor Toynbee veia en el budisme Mahayana un gran potencial en aquesta direcció. 

En una època de foscor i d’agitació, el món necessita imperiosament una filosofia de vida que li brindi forces i inspiració. També necessita valors humans d’integritat i de principis ferms, i establir llaços de solidaritat entre ciutadans comuns units per vincles de profunda confiança. El doctor Toynbee considerava que la Soka Gakkai era una esperança per a la humanitat, per la seva filosofia sense igual, els seus valors humans i la seva solidaritat.2

Efectivament, res és tan inspirador com la dansa joiosa de les persones que han après a superar totes les limitacions i obstacles. Res commou tant el cor com les cançons dels qui han entonat un daimoku sincer i compromès.3

L’important no és no tenir dificultats, sinó la manera en què reaccionem quan apareixen. Si ens decidim a crear una història meravellosa, si ens armem del valor d’un rei lleó i actuem amb resolució, podem convertir una gran desgràcia en un gran bé.4

Res és tan inspirador com la dansa joiosa de les persones que han après a superar totes les limitacions i obstacles.

Per descomptat, l’estat vital exultant al qual s’al·ludeix en aquesta secció no es manifesta necessàriament o sempre a través de la dansa. Dit això, en el moviment Soka la dansa, la música i altres manifestacions artístiques són objecte de respecte màxim i ocupen un lloc destacat, com a expressions excelses de l’esperit humà.

Daisaku Ikeda sempre es va mostrar convençut que les arts i la cultura tenen el poder de transcendir les diferències, acostar les persones i unir els cors, independentment de la nacionalitat o l’ètnia. A La nueva revolución humana, hi llegim:

El gran art és una manifestació de l’humanisme, i com a tal, expressa llibertat i diversitat. És el pol oposat de la barbàrie que busca suprimir i controlar el poble mitjançant la força militar, la violència o les opressions. Per això, pot transcendir els límits i les restriccions de la política i, en un nivell molt més profund, ajuda a consolidar vincles d’amistat, empatia i entesa mútua. Sento que el potencial enorme de l’art pot contribuir, més que cap altra cosa, a la pau al món.5

Una mostra d’això, entre tantes altres que es podrien citar, és que d’entre les primeres institucions que va fundar Ikeda Sensei hi ha l’Associació Concertística Min-On (1963), que més de sis dècades després continua promovent intercanvis de cultura musical per promoure la comprensió i el respecte entre pobles i persones de tot el món.

Grup Semillas de Luz: En aquest grup de diàleg del nord de Lanzarote saben molt bé que «l’important no és no tenir dificultats, sinó la forma en què reaccionem quan apareixen», entonen «un daimoku sincer i compromès» i perseveren en la seva lluita amb l’esperit de convertir fins i tot «una gran desgràcia en un gran bé». Com a resultat, en els seus somriures podem percebre la dansa dels seus cors. Enhorabona! | Foto enviada per Susana de Iscar

Bústia: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com


  1. Vegeu TOYNBEE, Arnold J. i Daisaku IKEDA: Elige la vida , Guadalajara i Rivas-Vaciamadrid: Instituto Ikeda i Ediciones Civilización Global, 2022. ↩︎
  2. IKEDA, Daisaku: «Una organización juvenil y de desarrollo dinámico», Seikyo Shimbun, 1/1/2011. ↩︎
  3. IKEDA, Daisaku: «La pureza de los jóvenes da esperanza a la sociedad», Seikyo Shimbun, 14/7/2014. ↩︎
  4. IKEDA, Daisaku: «La travesía del maestro y los discípulos hacia el kosen-rufu mundial», Daibyakurenge, octubre de 2020. ↩︎
  5. IKEDA, Daisaku: La nueva revolución humana, vols. 5 i 6, Rivas-Vaciamadrid: Ediciones Civilización Global, 2013, pàg. 28. ↩︎