Recursos per a la introducció de les assemblees de grup a la SGEs
Armeu-vos de fe i oreu a aquest Gohonzon. Aleshores, hi pot haver alguna cosa que no pugueu assolir? No pot haver-hi dubtes respecte als passatges del sutra [del lotus] que afirmen: «Aquest sutra pot complir els vostres desitjos, tal com l’aigua fresca i transparent d’un estany pot saciar els assedegats» i «gaudiran de pau i de seguretat en aquesta existència i de bones circumstàncies en existències futures».
↳ Passatge de Resposta a Kyo’o, a END, pàg. 433 i 434. El matrimoni format per Shijo Kingo i Nichigen-nyo, va rebre el 1273 aquesta carta dedicada pel seu mestre, Nichiren Daishonin, a la seva filla Kyo’o, que en aquell moment tenia tot just un any.
Per celebrar en cada grup de diàleg el 3 i el 5 de maig, dates sobre el significat de les quals per a la Soka Gakkai es pot llegir més a la secció «Aquest mes», des de la SGEs es proposa reafirmar la convicció en la capacitat que tenim per crear esperança: generar esperança tant individualment com col·lectivament, i per abordar tant reptes personals com desafiaments als quals fa front la humanitat en el seu conjunt.
D’acord amb el budisme Nichiren, podem «encendre una llum d’esperança»1 mitjançant la recitació de Nam-myoho-renge-kyo. En paraules de Daisaku Ikeda:
L’oració és […] l’acte de gravar en el més profund del nostre ésser la convicció que tot pot canviar-se, sense falta. […] [É]s el treball d’alinear els engranatges de la nostra vida amb el motor de l’univers. La nostra existència, abans abraçada passivament, aprèn a abraçar de manera activa l’univers, convertir-lo en el nostre aliat, i a encarrilar el nostre estat vital cap a la felicitat.2
Durant els primers mesos d’aquest any, des de la SGEs se’ns ha proposat transcendir els propis límits.3 Com que no hi ha res més valuós que «l’evidència dels fets reals»,4 i perquè la inspiració i l’esperança es continuïn multiplicant, compartim experiències personals de superació!
Observant el món d’avui, és fàcil sentir-se desesperat. Una espècie d’impotència sembla ser l’estat d’ànim predominant. Totes les decisions sobre temes importants sembla que es prenen en algun lloc fora del nostre abast. Què pot aconseguir una persona davant de les grans forces que governen el nostre món? El corrent de l’època pot semblar tan ràpid i complex com aclaparador.
No crec que les persones siguin impotents. La tradició filosòfica que abraço ensenya que, en el nivell més essencial, el de la vida mateixa, cada existència humana forma part de la força vital il·limitada del cosmos. El mateix poder que mou l’univers existeix en nosaltres. Cada individu posseeix un potencial immens, i un gran canvi en la dimensió interior de la vida d’un individu té el poder de commoure la vida d’altres i transformar la societat. Tot comença per nosaltres…
El terme que el meu mestre, Josei Toda, va fer servir per a aquest procés de transformació interior que també transforma el nostre entorn va ser «revolució humana». I crec que és la més fonamental i la més vital de totes les revolucions. Pot generar canvis més duradors i valuosos que les revolucions polítiques, econòmiques o tecnològiques. Perquè, sense importar com canviïn els factors externs, el món mai millorarà mentre les persones segueixin sent egoistes i apàtiques.
Un canvi interior profund cap a millor en un sol individu –és a dir, una persona que es faci més sàvia, forta, compassiva– és el primer pas essencial en el camí cap a concretar una coexistència pacífica i la plenitud de tot el gènere humà. Crec fermament que una gran revolució humana en una sola persona pot ser el començament d’una transformació en el destí de societats senceres i de tota la humanitat. I, per a l’individu, tot comença en la profunditat de la vida mateixa. Quan canviem la nostra determinació interior, tot es comença a moure en una nova direcció. En el moment en què prenem una decisió poderosa, cada nervi i fibra del nostre ésser s’orienta immediatament cap al compliment d’aquesta meta o desig. D’altra banda, si pensem «Això mai funcionarà», cada cèl·lula del nostre cos es desinflarà i deixarà de lluitar.
L’esperança, en aquest sentit, és una decisió. És la decisió més important que podem prendre. L’esperança ho canvia tot, començant per les nostres vides. L’esperança és la força que ens permet actuar per fer realitat els nostres somnis. Té el poder de convertir l’hivern en estiu, la impotència en creativitat, l’agonia en alegria. Mentre tinguem esperança, no hi ha res que no puguem assolir. Quan posseïm el tresor de l’esperança, podem extreure el nostre potencial i la força interior. Una persona amb esperança sempre pot avançar.5
Bústia: prensa@ediciones-civilizacionglobal.com
- IKEDA, Daisaku; «Escòcia, terra d’autèntic humanisme», Seikyo Shimbun, 10/10/2004. ↩︎
- Ib. ↩︎
- Per mitjà de la iniciativa «La meva campanya d’Osaka». ↩︎
- Vegeu Tres mestres oren perquè plogui, a END, pàg. 628. ↩︎
- IKEDA, Daisaku: Hope is a Decision (LL’esperança és una decisió), Nova Delhi: Eternal Ganges, 2018, pàg. 3-5. ↩︎